Dia de tardor però no només melangiós, sinó que invita a cercar noves il·lusions, nous camins, nous reptes, nous cims, ...explicacions a les coses de cada dia...
- Primer pensament del dia...per què la meva amiga - 42a.-no es decideix d'una vegada per totes a sortir de l'alcohol...????? Amb les seves filles tan maques que té...de 13 i 10 anys....com la puc ajudar? Cada dia que passa penso més que no se'n sortirà mai més....Ja fa a la vora de 10 que hi està enganxada i malalta. I cada dia que passa me l'estimo més. Si l'estimació de les filles i la meva no la animen.. ja no se pas què fer....
Continuem cercant centres terapèutics adients...- En Joel -2a.- un nét meu, per què no para...??? Em saluda, em va un petó, agafa els tren de juguet, posa les vies, posa els vagons, posa la màquina i.xup,xup,xup... Estona i més estona.
Després agafa un puzle i vol que el fem entre els dos.Agafa unes galetes de xocolata i se'n menja unes quantes i també me'n dona una per a mi.
Tot seguit se'n va a veure el seu germanet d'un mes, li fa un petó i se'n torna a jugar. Agafa plats de la cuineta i les tasses i les reparteix entre nosaltres...
Què cerca? per què fa tantes coses? per què l'he d'acompanyar al "sorralet" en sortir de l'escola perquè es desfogui i es cansi una mica?
Però què pensa el seu caparró? Només viure, satisfer les seves necessitats? Quines necessitats? la de viure?, la de menjar? la de compartir? Per què no tè ús de raó, com la nostra i s'ha d'esperar a tenir-la, uns set anys? I ara no en té una a la seva mesura?
Qui sap el seu projecte de vida ? Quan el començarà a tenir? Ja el té?
Mentrestant els grans què li hem d'ensenyar? A viure ? a lluitar? a pensar? a jugar ?
I mentrestant el món funciona al seu ritme....autònomament...
Misteri de l'existència!
I aquest misteri quan acabarà de ser-ho...
Algun dia se'm desvetllarà???
Continuarà...
